Partit boig el jugat dissabte contra l'Ejea. Partit vistós pels espectadors en el que, de ben segur, tots dos entrenadors no deuen estar massa contents donades les facilitats en defensa que han donat ambdòs contrincants. Posats a empatar, prefereixo fer-ho així, la veritat, tot i que a llarg termini i si volem ser un equip amb serioses aspiracions de pujar, no podem permetre que un equip com l'Ejea ens clavi 4 gols.
L'Ejea fins al partit contra el Lleida havia anotat només 6 gols i en un sol partit, va fer pràcticament el 70% de gols que portava anotats.
La sensació és agredolça. Per un costat, content per sumar un punt més i per la capacitat de reacció de l'equip que fins i tot va tenir el 4 a 5 als últims minuts. I, d'altra banda, contrariat per què aquest Ejea no és l'Ebro. Crec que estant més atents en defensa haguèssim pogut endur-nos facilment els 3 punts ja que l'Ejea no va mostrar-se com un equip gaire sòlid.
Estic d'acord en que Quintero ha d'entrar més a l'equip. És dels pocs jugadors que saben jugar la pilota amb criteri i quan la té en les seves botes saps que pot passar alguna cosa.
Soriano, sentit-ho molt, no està per jugar de titular. Sempre surt retratat.
Com a dada curiosa, el davanter de l'Ejea, Adrià de Mesa, havia estat al futbol base del Lleida. Quin partit li va sortir (hat trick).
En definitiva, bon punt que ens permet seguir a la pomada i no donar un alè de respir al líder VillareaL.
La setmana vinent ens visita un òs com el Sabadell de Seligrat.
