Un equip té que disposar almenys de 20 jugadors. De juvenils bons, bons, al Lleida en surten 2 o 3 cada temporada. Per a completar l'equip tindriem que fitxar i això no interessa, es una pèrdua de diners. Jo dic "no" a l'equip filial.
Les financies de l'U.E. Lleida han estat historicament un desproposit. Paradoxalment el club disposa de diners per fitxar Baba Sule's i companyia, però no en te pel futbol base, que no ha merescut cap mena d'atenció per part de les directives dels darrers quinze anys. Resultat: degradació de les instal.lacions esportives i desatenció absoluta al personal professional del futbol base. En aquestes circumpstàncies, que sorgeixin dos o tres jugadors bons per temporada es un veritable miracle.
Imagina per un moment una infrastructura creada i gestionada amb criteri (instal.lacions correctes, control de l'evolucio dels equips, convenis amb altres entitats veines, etc.)
Jo entenc, company, i de bon rotllo, que la teva opinió estigui en certa manera condicionada per la del teu pare i les seves amistats, aquestes a les que al.ludeixes en un post anterior. Es ben natural. Jo, al respecte només et puc dir que a mi em sembla que aquesta forma de gestionar el club s'ha demostrat un fracàs, i que aquests senyors ja han dit tot el que havien de dir. Es necessària una nova forma de fer club, moderna, ambiciosa, realista i oberta a la ciutadania. I això passa, per exemple, per fer allò que va fer Osasuna fa vint anys: crear una infrastructura de futbol base, sorgida del no-res, que avui es model de moltes entitats esportives arreu del continent. Et recomano que visitis la seva web i te'n convenceràs. Jo dic "si" al futbol base. Dic "si" al futur del nostre club.
SALUT, CONEIXIMENT I LLEIDA
