Escrito 17 marzo 2006 - 03:33
Quins temps jejejej:
Tret de la web del figueres
TEMPORADA 1991-92. TOCAR EL CEL DE LA PRIMERA
La temporada 1991-92 es va planificar amb ganes de consolidar la feina iniciada l'any anterior. El Figueres va fitxar el jove defensa de la Damm Ramon de Quintana, el davanter nord-americà Peter Vermes, el també davanter granadí Gilberto, els centrecampistes del Palamós Àngel i Chiri, i va obtenir una cessió que seria clau durant la temporada, la del porter blaugrana Toni Jiménez. El club va signar un contracte de filiació amb l'Olot, que després portaria molta cua, en virtud del qual D'Alessandro va poder disposar de diversos jugadors garrotxins: Xavi Pagès, Jordi Melero, Jordi Grabulosa, Pep Pagès i Carles Curós. La Segona A d'aquesta temporada va ser molt dura, amb equips que lluitaven clarament per l'ascens, com ara el Celta, el Rayo, el Betis, el Lleida i el Ràcing de Santander.
TEMPORADA 1992-93. DESCENS, COCAÏNA, SERBIS I POC FUTBOL
La marxa de d'Alessandro al Betis no es l'única. Tab Ramos l'acaba acompanyant a Sevilla. Vermes torna als Estats Units. El Rayo i el Saragossa s'esbatussen pel campió olímpic Toni, que al final marxa cap a Madrid, a l'equip de l'inefable Ruiz Mateos. Aureli Altimira accepta una oferta del Badajoz. Jordi Codina, Russet, se'n va amb el Vila-real. Tito Vilanova salta a Primera a les files del Celta de Vigo. El massatgista i home de confiança dels jugadors, Gaspar "Pat" Sala, deixa el Club, a l'igual que el delegat Ismael Grifeu. Amb aquest panorama, Emili Bach decideix fitxar l'ex-jugador i entrenador de Premià Miquel Corominas. L'equip manté alguns jugadors claus: Márquez, Duran, Valentín, Urbieta, Ferrer, Comas.
Manel Pagès manté el càrrec de segon entrenador. La pre-temporada crida al pessimisme, i Corominas aviat demostra ser poc pacient i diu les coses pel seu nom. El seu sistema de joc i de treball no convenç quasi ningú. A la quarta jornada es destituït a les oficines del Club, situades al carrer Moreria. Corominas sentencia: "la Directiva no té ni idea de futbol". Li comuniquen el cessament el dissabte al migdia, després del darrer entrenament de la setmana, i poques hores abans del partit Figueres-Sestao. Manel Pagès seu accidentalment a la banqueta. L'equip, descompost i tens, perd per 1-2 (l'unic gol local el va marcar Alejo). El Consell d'Administracio fitxa Pichi Alonso. El tècnic arriba amb el temps just per anar a Mallorca (4-0). L'equip és cuer amb 2 punts i 4 negatius. EI 18 d'octubre, Arseni Comas marca un solitari gol que permet guanyar el Lugo. El Club, cansat de la inoperancia d'alguns fitxatges, rescindeix el contracte d'Edel, López i Raigon. Aquest darrer es queixa amb raó, no l'han deixat jugar. En canvi, arriba el primer reforç de la competició, el jugador Vladan Dimitrijevic, cedit per l'Albacete. Vladan s'uneix al golejador Zoran Stojadinovic i enceten així el clan dels serbis a Figueres mentre es manté més viva que mai la Guerra dels Balcans a l'antiga lugoslavia. La seva presència no es gens conflictiva, pero sovint son reclamats pels mitjans de comunicació per parlar més de política que de futbol.
L'1 de novembre es un dia de Tot Sants que, en principi no te res d'especial. El Figueres guanya el potent Valladolid (1-0), amb un gol de penal de Márquez. Al cap d'uns dies salta la bomba informativa de l'any: el jugador andalús Jose Manuel Monsalvete, cedit al Figueres pel Betis, dóna positiu de cocaïna en el control antidoping del dia dels difunts. Ell ho nega en un primer moment, pero la contraanalisi ho confirma i el centrecampista es converteix en el tercer cas de dopatge registrat en el futbol espanyol. El sancionen i ha de tornar cap a Sevilla. El 13 de desembre, el Figueres empata a Lleida (1-1), l'ambient està més que carregat. Els lleidatans manifesten una increïble animadversió cap als figuerencs. El periodista castelloní Pitu Anaya, pateix aquesta actitud per part dels seus propis companys de la cadena radiofònica per la que treballa quan es a la zona de premsa del Camp Municipal de Lleida. A Figueres es torna a recordar el crit de "Cadis, Cadis!!!" que els aficionats del Segrià van entonar pocs mesos abans, quan es disputava la promoció d'ascens a Primera. El 17 de desembre es produeix un altre fet clau d'aquesta temporada: el formidable defensa Alejo Indias viatja a Vigo amb el vice-president Josep Serra i signa contracte amb el Celta. La Unió perd una part del seu potencial defensiu... i ofensiu. Alejo, rematava de cap els corners com ningú. L'inici de la davallada va arribar el dia de Sant Valentí a Badajoz. Els locals van golejar la Unió amb un marcador d'escàndol: 7-1. Pozo va ser el protagonista, enamorant-se del gol i essent l'autor de cinc dels set encerts extremenys.
En deu jornades va marcar sis gols. La seva aportació va ser destacada, pero no pas suficient. Per Fires, la Unió perd a casa amb el Vila-real (0-1), que tenia ben poques possibilitats de salvar la categoria. Aquesta derrota va complicar la situació figuerenca fins a extrems insospitats. El lí der Lleida va arrancar un empat de Vilatenim (0-0). El comportament del públic empordanès, malgrat els precedents, va ser exquisit. El 30 de maig, el Betis guanya a Figueres (0-3) i uns aficionats andalusos perden la compostura a la sortida del partit. El vice-president Aureli Teixidor intenta posar pau i acaba sacsejat per diferents cantons. Els nervis ja son a flor de pell. La Unió perd a Santander l'avantpenúltima jornada (3-1), però encara hi ha esperances perque l'equip es cinquè per darrera. En l'últim partit jugat a casa s'imposa amb rotunditat al Marbella (4-1 ). A la darrera jornada cal un miracle per eludir el descens.
:wink:
