Aquesta es la carta que ha publicat avui el Segre. L´he escrit jo , amb dos socis i accionistes mes. A veure que us sembla
Sr.director:
Quan la Unió Esportiva Lleida desaparegui del futbol professional en un mes o menys immediat futur per raons obvies i de tots conegudes, els seus greus problemes econòmics; nosaltres seguirem sent socis , nosaltres seguirem animant a l’equip, a 2ª B, a 3ª o a 1ª regional, perquè el nostre cor no està dividit i només té un color, el blau i tindrem la paciència que calgui per afrontar aquesta situació.
Quan el Lleida desaparegui, no tothom tindrà a opinar, ni dret a dir la seva , perquè la ciutat desde fa molts anys, ha donat sistemàticament la esquena a l’equip i així mateix la comarca i la província , això si, a cada moment, surten com a bolets penyes blaugranes a qualsevol cantonada ..
Quan el Lleida desaparegui , de res servirà analitzar quina era o hauria tingut que ser la tasca de les institucions davant d’una crisi com la que vivim perquè del que no hi ha dubte es que si la massa social fos en aquest moments de 10.000 socis el seu paper no seria el mateix.
Si encara hi alguna possibilitat de mantenir-nos en la elit aquesta passa única i exclusivament per fer-se soci , per incrementar la massa social i per demostrar a tothom que el Lleida no està sol en aquests moments, fins i tot les persones que no tenen cap interès en el futbol , és un tema d’imatge , és un tema ciutadà i és un tema de tots els lleidatans.
Sigui quin sigui el final , moltes gràcies Tatxo.
BRAVO!!