Partit horrorós en defensa. Vilareal B va xutar 6 vegades i van fer 5 gols. Per la nostra banda vam fer el gol i poca cosa més.
vist el partit durant els 60 primers minuts no donava impresió que ens podien caure 5 gols, però vam fer aigües per tota arreu.
No sé perquè , però l'equip li falta ànima, li falta sobreposar-se a situacions adverses i sobre tot pegada davant, perquè no cal oblidar que tot s'arregla si fas gols . No acabo d'entendre perquè quan juguem fora a un camp d'un equip de mitja taula cap endavant juguem molt més defensivament i no juguem més valent -dos davanters, dos MC ofensius- . Es juga amb dos MC defensius i en aquestos casos , al defensar, incrustem un MC defensiu al mig de la defensa i perdem tota la capacitat de combinar a la sortida, apart no tenen la capacitat de treure la pilota jugada per la seva condició de defensa pur.
Em va donar la impressió de que podiem fer més mal que el vam fer. Teníem davant un equip fort i havíem de demostrar més pegada. Segueixo pensant que el equip té suficient qualitat com per estar adalt de la taula, ara be tampoc hi ha indicis de que hi ha altres equips molt millors.
Els xiulets de la passada jornada van demostrar el que vam veure al partit de Vila-Real, l'equip es fa previsible, lent i endarrererix molt la bola, usa massa de pilotades i gairebé no xuta. Malgrat no m'agradi que es xiuli, l'afició mostra el seu desencant perquè pensa que hi ha prou equip, però que hi falta o be més alguna cosa i potser molts volen una major dosi de testosterona.
Penso que quan succeix això cal mirar cap a un altre cantó. Potser Idiakez no és l'home adient per portar-nos adalt però ara mateix canviar-lo potser no seria produent, no ho sé! Cal veure els esdeveniments i decidir correctament. Entenc que la part psicològica de l'equip no és la millor, però un entrenador ha de saber gestionar-ho. Un enterenador ha de saber valent, em dona la impresió que es com si no confiés en la capacitat ofensiva de l'equip, per això pensa que es millor amarrategui per tal de no perdre.
Va haver una estona al partit que el Lleida jugava be, tocant, trinagulant, combinant sense perdre la pilota -això sí, no generava perill- i aquest és el camí, és a dir si que ho saben fer, ara cal pulir l'arribada a porta. El problema vé quan l'equip contrari pressiona la nostra sortida de pilota i allí no sabem que fer, be sí, pilotades amunt i au a pescar melons i que soni la flauta en jugada directa o segona jugada.
Hem d'estar ara amb l'equip i animar als jugadors, veurem com tractem a Idiakez
Força Lleida