Si per casualitat tornés Miguel Rubio, hem tallaria les venes.
Només ho ha fet bé una vegada (i molt bé que ho va fer per cert), però les altres vegades que ha agafat el control de l'equip els resultats han sigut calamitosos.
No tantes flors! L'any de l'ascens teniam un autèntic equipàs, obra del Bonachera.. que com a entrenador podria ser el que és vulgues, però com a Scouting es de lo millor que hi ha a Catalunya! Ens va fotre equipas amb jugadors desconeguts, a 2na A el primer any a mitja taula baixa amb un equip que era per a molt més, i el següent any ens van fotre el Crusat... i ja sabem com va acavar l'història.
Bueno, bueno.
Tots sabíem perquè es va produir el canvi d'entrenador. La temporada era la que era i al directiva de llavors no es volia permetre un altre any sense, por lo menos, jugar play-off.
Ell va ser capaç de venir i cambiar la dinàmica, lo que te molt mèrit.
Salvant les distàncies Di Matteo ha fet el mateix aquest any amb el Chelsea. I li han caigut piropos per tot arreu.
Pero repeteixo, ni en pintura. La seva època va passar.
D'entrenadors de fora de Lleida que hi pot haver al mercat:
Natxo González, Sergio Lobera, Tevenet, Antonio Calderón, Calderé..
Home, he de reconèixer que el Calderón hem motivarie veure'l entrenant per aquí... Però crec que el seu catxé és massa gran per nosaltres. Els altres, ni fu ni fa, tret d'en Tevenet que era un jugador ofensiu i tal i guardo molts bons rècords de la seva etapa coma jugador nostre.
Pero vamos, mantenir el bloc i treure jugadors de la casa crec que és una filosdia innegociable a dia d'avui.
