Este tema no tiene respuestas

[babunski]

Us passo un article que he trobat en un blog...

http://blocs.mesvila...cat/croatcatala

_________________________________________________________

Catalunya, més que un club (i que un esport)
croatcatala | dilluns, 19 de febrer de 2007 | 20:11h

Sóc culé perquè sempre he estat culé. No recordo el dia que vaig començar a anar al Camp, i si falto a algun partit, encara que sigui de la prèvia de la Copa contra un 2ªB, és per causes de força major (entre les que no hi compto la pluja). A més, ho sóc amb passió, i no em fa res ser insultat pels "pericos", al contrari, m'alegra el dia saber que rivals a qui no suporto m'odien (preferiria que tinguessin més educació, però això no és res que jo pugui arreglar). I m'agrada molt el futbol, m'empasso qualsevol partit de qualsevol categoria de qualsevol país. No ho puc evitar, se me n'hi van els ulls (gairebé tant com amb les dones).

Ara que ha quedat clar tot això (per als que no em coneixeu), puc començar el comentari d'avui amb més contundència: estic cansat de l'excessiu protagonisme que se li dóna al futbol, i més concretament al Barça, a TV3. No entenc quin sentit té una transmissió Càdis-Almeria, un dissabte per la tarda, en directe per TV3. Tampoc entenc que calgui obrir la secció d'esports del Telenotícies amb el Barça 363 dies a l'any, i molt menys entenc el silenci al voltant d'altres clubs, d'altres esports, i d'altres categories.

Entenc que TV3 va ser creada per obtenir audiència i a això ha de jugar; però això no justifica l'excés d'informació al voltant de si Ronaldinho ha patit un esquinç de cella o si el Getafe ha fitxat un lateral esquerre de Portugal.

Catalunya no és Espanya, ens hem cansat de repetir-ho sempre. L'ànima de la nostra nació és la llengua, com bé ens recorden els amics de Catalunya Acció; però el cos també és important i en exercici físic, des de sempre, hem tingut un fet diferencial del qual ens sentim orgullosos allà on anem.
A mi se m'omple la boca amb lloances cap a la gran quantitat i varietat de clubs esportius que tenen el bressol al nostre país. A diferència del monopolisme o com a molt dualisme que infesta la majoria de territoris arreu de l'Estat, nosaltres tenim clubs de futbol de gran tradició, com el Palamós, el Nàstic, el Lleida, el Sabadell, el Terrassa, el Figueres, el Sants, l'Europa, i un llarguíssim etcètera, que avui dia agonitzen per culpa del gegantisme mal entès del Barça. I, sobretot, el bàsquet de Badalona, l'handbol de Granollers, el rugbi de Sant Boi, el rem de Banyoles, els esports d'aventura del Pallars, l'hoquei de la Catalunya interior, ... Signes d'identitat tant importants que ens hauria de fer vergonya que siguin amagats per la nostra televisió.

Sóc del Barça, sí, i m'agrada el futbol. Però no puc entendre que aquestes dues divises del nostre país, que cal respectar i fomentar, necessitin esborrar l'autèntica grandesa esportiva de Catalunya, com és la seva varietat. ¿Per què la pedrera del Barça ha de crèixer manllevant-los dels equips inferiors d'arreu del país, enlloc d'enriquir-los, i després cedir aquests jugadors ja formats a equips de fora, enlloc d'enfortir-los? ¿Per què les notícies sobre futbol, sovint intrascendents, han de treure espai a notícies d'altres esports que si no desperten interès és precisament per l'escassa cobertura que se'ls dedica?

Que no m'expliquin històries d'audiències: si sabeu que existeix un aparell anomenat "televisor", sabreu que la cadena més vista a Catalunya no és la que té el número 3 sinó el 5. I sabreu que un dels programes més vistos i més admirats a nivell d'audiència (mal que ens pesi) d'aquesta cadena és "Aquí hay tomate". Com s'ho fan per mantenir l'atenció de l'espectador durant tot el programa? Repetir, una i altra vegada, l'entradeta de "la notícia més interessant" (¿un calbot de Ronaldinho a Jorquera en un entrenament?), però no donar-la fins al final, o quasi. Mentrestant, van deixant anar totes les altres notícies (waterpolo? hoquei patins? bàsquet femení? futbol regional?), generant atenció perquè aquests personatges menys populars, amb el temps, arribin a convertir-se en "la notícia més interessant" algun dia. Com diu un col·lega de professió a qui personalment no suporto: "que n'aprenguin!". Els de TV3, és clar. Es pot fer país i alhora guanyar audiència.Pel que al catalanista respecta, és a dir, a tu i a mi, no oblidem que la grandesa econòmica d'aquest país l'han feta tant "la Caixa" com les petites i mitjanes empreses en la mateixa proporció, i la grandesa esportiva ens ve tant del Barça com de tota la resta. No perdem aquest gran valor que nosaltres tenim i "ells" no tenen. Això també és nacionalisme.