41 replies to this topic

[tijo]

Doncs lo tipic..jo soc de linyola, i mun pare fa uns kuants anys era soci del lleida, i sempre magradava anar a vere el futbol, perque no estava acostumat a vere un partit de futbol en un camp tan wapo, tan gran..etc etc...en definitiva, k desde llavors, el lleida el numero 1.

[asley]

Bé jo sóc o era, no sé com dir-ho de la montanya, concretament d'Oliana on hi vaig viure 13 anys (els justos per fer EGB) llavors com que vam comprar un pis a Lleida vaig baixar a estudiar i un dia amb mon pare ens vam apropar al Camp d'Esports, era quan encara hi havia l'antic camp i la gent animava sense parar. Vaig sortir del Camp dient que si el Lleida pujava em faria soci. No tan sols em vaig fer soci sinó que em vaig incorporar amb una penya, vaig plorar quan va marxar l'Amavisca, em vaig enamorar d'un aficionat de l'Osasuna (anecdota irrepetible). Vaig anar a Valladolid on els vam deixar escaldats i a Gijón on vaig plorar per segona vegada pel futbol.
Vaig arribar a ser gran admiradora de Sergi Parés i inclús quan va marxar a Alacant vaig aconseguir per Bartolo la seva adreça i el vaig anar a veure a Andorra a un partit amistós que feien.
L'any de l'ascens a primera vaig recorrer al costat de l'autobus que portava els jugadors fins abaix a la Paeria, corrent i fent fotos. Després no us haig d'enganyar vaig deixar el Lleida 3 o 4 anys (quan estava a segona B, per circunstancies de la vida) però els últims partits em vaig tornar a animar i em vaig fer socia de nou (o sigui que no devia pas perdre el sentiment blau de dins meu), em vaig tornar a fer socia i ara, tot i que no visco a Lleida capital m'escapo quan puc a veure els entrenaments. Als desplaçaments que puc hi vaig i el meu nebodet que ahir va fer un any ja el vaig fer soci aquesta temporada.