Ni amb la dissolució de la estimada Unió Esportiva Lleida havia sentit aquesta tristesa, ja que sabia que el futbol no marxaria de la nostra ciutat encara que fos amb un nom adaptat, pero 5 anys després la situació es ben diferent. Els senyors que manen al club (gràcies a les subvencions) s'han petat l'anima de qualsevol equip i aquesta es ni més ni menys que la seva aficio, els incondicionals, els que venen fins i tot aquells dies on la tos no et deixa ni cantar i el fred et talla les mans mentre incansablement segueixes el ritme del bombo.
Demà 60 aficionats del nostre estimat club no podran entrar a fer el que porten anys fent, possiblement més anys dels que porten els Esteve seguint el futbol de la nostra ciutat. Demà el club es quedara sense anima, i no només pels 60 que quedaran exclosos d'entrar a la seva segona casa, sino per tots aquells que entenem el Gol Nord com el lloc on hem crescut, hem fet amics, hem plorat de tristesa pero també d'alegria, el lloc que ens ha costat més d'una discussió amb les nostres parelles que no entenien aquest incomprensible afany d'anar cada 2 diumenges al Camp d'Esports per estimar a un equip que potser no guanyarà mai res, pero que malgrat tot sempre durem dins.
Demà el Lleida com l'haviam entés tota la vida morirà de la forma més patetica i inesperada, els Esteve han fet el que ni 30 milions d'euros de deute i canvi de nom havien aconseguit: matar el club.
Força Lleida, ara i sempre!
LLEIDA SI ESTEVE NO
). Amb actes vandàlics és refereixen a insults (però no mencionen la paraula insults perquè si ho fan donen per fet que els mossos presents al camp saben de memòria el nom i cognom dels aficionats que canten en vers dels Esteve, cadascun d'ells, segur que els coneixen de tota la vida i els saben identificar amb els ulls tancats). És a dir, els fan fora sense saber si són ells els que canten o si en algun moment estan cantant.
