Doncs bé. La temporada ja ha acabat per a nosaltres i, ara sí, és el moment de fer les valoracions oportunes. Podríem dir que ha estat la crònica d'una mort anunciada.
La valoració final de la temporada no pot ser una altra que decepcionant i frustant.
Afrontàvem l'any amb la baixa de jugadors clau els darrers anys (Mata, Medina, Fuentes o Imaz) i la de l'entrenador Seligrat. No obstant, semblava que ens havíem reforçat força bé amb jugadors que "a priori" podien suplir bé als primers (Dieguito, Chamorro, Baquero, etc).
El primer tram de temporada ha estat força bo. Hem pogut gaudir de partits amb molt bon joc i una forma de jugar que crec que a la majoria de seguidors ens feia gaudir més que el he vist els darrers anys. No obstant, hi havia un obstacle que ens trobàvem massa sovint per ser un aspirant a l'ascens: els partits fora de casa.
Els desplaçaments haN estat on hem perdut la temporada. Només 18 punts possibles i, el que és pitjor, nul.la capacitat de reacció amb el marcador advers.
El final de temporada ja el coneixem tots. Vam arribar a estar a 9 punts per sobre del cinqué i vam anar a Tarragona a lluitar-li el liderat al Nàstic, que tot s'ha de dir, ha estat el merescut camió de grup.
Des d'aleshores, no sabem que li ha passat a l'equip. Els dos darrers mesos ens han ensenyat que el final no seria tan bonic com ens pensàvem i l'última jornada ha estat molt cruel. La lliçó que podem apendre és que no es pot vendre la pell de l'os abans de caçar-lo.
Crec que s'equivoca qui focalitza tota la responsabilitat en Idiaquez. És cert, al nostre Lleida li ha faltat caracter i personalitat. Però seria injust centrar-nos només amb l'entrenador i deixar que els jugadors se'n vagin de rosetes. On estan els Miramon, Chamorro o Fuster que havien de tirar de l'equip ens moments importants i han estat desapareguts? Per tant, sota el meu parer, Idiaquez responsable...però els jugador també.
No vull acabar aquesta reflexió sense fer un petit comentari. Ara sortiran els que diran que com és que es va fer fora Seligrat (a qui cal felicitar per qué torna a fer play off), etc, etc, etc. La realitat és que les decisions es prenen al juny, i en aquelles dates molts al Camp d'Esports estàvem farts de veure com el nostre joc era paupèrrim i excessivament conservador i, tot sigui dit, apostàvem per un canvi. A dia d'avui, no podem discutir res, per qué els resultats manen i no fem play off. Però jo soc dels que penso que la decisió EN AQUELL MOMENT fou la més encertada, tot i que continuarem un any més a Segona B.
En fi, amb ganes de tornar a il.lusionar-nos amb la nova temporada. Els fidels, pocs, seguirem al peu del canó.
FORÇA LLEIDA!
