Ahir va ser un pal, un pal fort, ja que els penals van ser cruels amb nosaltres.
Tot i patir molt durant el dia d’ahir i avui, jo no he plorat, també he pensat fredament que la sort que vam tenir a Leganés pues ara l’hem tingut de mala sort, les coses son així i no ens em de trencar el cap.
Jo també vaig pensar, que cony fot xutant ara el porter? Però no vaig obrir cap post perquè se el que pensava realment, i sol puc dir que Pau va xutar el penal més important amb un parell d’ous, i tothom sap que s’ha d’arriscar en aquesta vida, et pot sortir be o malament, però per ser algú, has d’arriscar.
No se si us passa, pot ser soc masoca, però quan el Lleida perd, dins del meu cor sento moltísim el sentiment cap al club, aquell sentiment que em fa sentir orgullós de ser d’aquí, d’haver nascut a Lleida, i de seguir el meu club. No es que m’agradi que el Lleida perdi, ni molt menys, però podeu estar segurs de que molts “postureros” que últimament seguien al Lleida, ara que han caigut del playoff ya els i suda i el camp d’esports no estarà ni la meitat de ple que ho estava últimament (cosa que també estic content perquè n’hi havia cada un...), però els que som els de sempre, suposo que us sentiu com yo, em donen unes ganes i ànsies de tornar a animar al meu club impressionants, quan mes fort ens la foten, mes em sento del Lleida i mes hi donaria per ell, pel meu equip de sempre.
A mi el que em fa molta gracia es quan algú et pregunta:
(algú) ¿de quin equip de futbol ets?
(yo) La meva resposta sempre es la mateixa: del Lleida.
I el que t’ho pregunta sempre et diu: ets del Lleida?? Com si fos estrany o si tenint al Barça perquè has de ser d’un equip tan perdut com el Lleida??
En aquets moments es quan agafaria tota aquesta gent i els i diria 4 coses, però jo els i torno a repetir, SÍ, que pase, soc del Lleida i amb orgull.
(final de l’anècdota)
Per últim vull agrair a tots els jugadors i a la directiva per la gran temporada que han realitzat, m’han sorprès gratament. Sempre diré: Visca el Lleida!!
