Parlar de la mort es parlar del final de cadascun de nosaltres. La mort es dolorosa pels que quedem i estimem als que ja no hi son. Pels no íntims la mort es un pensament de vegades molt fugaç altres un record que es va allunyant per acabar perdent-se davant del problemes del dia a dia.
La mort es egoista, no pensa en els que quedem. Es per això que si jo pugues triar ... triaria la mort del Dani. Sobtada, ràpida, quasi indolora, en un moment dolç personal i professional.
Si jo pugues triar .... triaria ser feliç en vida. Estimar i ser estimat. Recordar i ser recordat.
La mort del Dani -en aquest cas, una persona jove- com totes les altres morts, es molt mes que un passar full. La idea de la mort ens torna al nostre espai fràgil i no infinit. Nosaltres els vius cal que aprofitem ara per estimar i ser estimats per riure i plorar, que emplenem els buits i les mancances de les nostres vides amb situacions i experiències.
Escriure foteses de colors i samarretes es un inútil intent de girar cap.
La mort de Daniel Jarque ens ha vingut a recordar a tots que independentment de races, colors i religions la nostra cursa ja ha començat. Per uns pocs serà una cursa de velocitat, per altres de resistència, per als mes... una marató amb obstacles al camí.
Però cal recordar que no hi ha ningú que faci sonar la campaneta per avisar-nos que estem a la darrera volta.
Salutacions companys.
Si jo pugues triar ... triaria la mort del Dani
Started By
Sherk
, ago 11 2009 09:24
2 respuestas en este tema
#2
IvN
-
- Usuaris
-
- 4.823 mensajes
- 0 topics
Senior Member
Escrito 11 agosto 2009 - 04:07
Tothom te el seu desti la mort es una cosa que no es pot triar i mai sabem com morirem ni de que morirem
#3
EsclatDeLaGrada
-
- Usuaris
-
- 839 mensajes
- 0 topics
Senior Member
Escrito 13 agosto 2009 - 02:59
Parlar de la mort es parlar del final de cadascun de nosaltres. La mort es dolorosa pels que quedem i estimem als que ja no hi son. Pels no íntims la mort es un pensament de vegades molt fugaç altres un record que es va allunyant per acabar perdent-se davant del problemes del dia a dia.
La mort es egoista, no pensa en els que quedem. Es per això que si jo pugues triar ... triaria la mort del Dani. Sobtada, ràpida, quasi indolora, en un moment dolç personal i professional.
Si jo pugues triar .... triaria ser feliç en vida. Estimar i ser estimat. Recordar i ser recordat.
La mort del Dani -en aquest cas, una persona jove- com totes les altres morts, es molt mes que un passar full. La idea de la mort ens torna al nostre espai fràgil i no infinit. Nosaltres els vius cal que aprofitem ara per estimar i ser estimats per riure i plorar, que emplenem els buits i les mancances de les nostres vides amb situacions i experiències.
Escriure foteses de colors i samarretes es un inútil intent de girar cap.
La mort de Daniel Jarque ens ha vingut a recordar a tots que independentment de races, colors i religions la nostra cursa ja ha començat. Per uns pocs serà una cursa de velocitat, per altres de resistència, per als mes... una marató amb obstacles al camí.
Però cal recordar que no hi ha ningú que faci sonar la campaneta per avisar-nos que estem a la darrera volta.
Salutacions companys.
bon discurset pero ho dius com si nosaltres no haguessim vist algu del nostre entorn molt aprop morir, m'ha cosina va morir amb tan sols 8 anys de cancer, i per tots va ser molt dur, i com diu el Shinji a mi no m'ha trucat a casa per donar-me condol el president de la generalitat. Es tot
1 usuario(s) estan leyendo este tema
0 miembros, 1 invitados, 0 usuarios anónimos
